La Cambra del Llibre de Catalunya - Entitat sense afany de lucre que é com a objectiu la promoció i desenvolupament de la producció, distribució i comerç del llibre, defensant en qualsevol cas la seva llibertat d'edició i circulació.
Organització per a Editors:
Gremi d'Editors de Catalunya - Representant del col·lectiu dels professionals de l'activitat editorial amb seu al territori de Catalunya.
Associació d'Editors en Llengua Catalana - Associació professional que aplega les empreses editorials que publiquen en llengua catalana.
Organització per a Escriptors:
Associació d'Escriptors en Llengua Catalana - Defensa els interessos professionals dels escriptors i periodistes catalans.
Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya - Porta a terme un ampli ventall d'activitats i serveis, convoca diversos premis i edita publicacions.
Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana - Entitat d'ajut i suport als joves escriptors, perquè puguin donar a conèixer els seus treballs i, fins i tot, publicar el seu primer llibre.
Organització per a Llibreters:
Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya - Organització sense ànim de lucre, que té com a finalitat impulsar la representació, la gestió i la defensa dels interessos professionals i econòmics comuns als llibreters.
Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya - Té com a finalitat essencial la defensa dels interessos professionals dels seus agremiats, però també promociona iniciatives relacionades amb amb els llibres en l'àmbit cultural.
lunes, 16 de noviembre de 2009
lunes, 2 de noviembre de 2009
Ganadores Premios Octubre 2009
Los autores Lluis Calvo, Vicent Sanchis, Manuel Molins y Rafa Gomar han sido los ganadores de las modalidades de Poesía, Ensayo, Teatro y Narrativa, respectivamente, en XXXVIII edición de los Premis Octubre que se han entregado esta noche en una velada literaria en Valencia.
Un total de 75 originales se han presentado en esta XXXVIII edición de los Premis Octubre, de las que 39 obras han optado al Premi "Vicent Andrés Estellés" de Poesía, dotado con 5.000 euros; 14 al "Andrómina" de Narrativa, dotado con 12.000 euros; 18 al "Octubre" de Teatre, con 5.000 euros y finalmente 13 al "Joan Fuster" de Ensayo, dotado con 6.000 euros.
En esta edición no se ha convocado el Premi "Ramon Barnils" de Periodismo de Investigación.
El Premi "Vicent Andrés Estellés" de Poesía ha recaído en el poemario "Col.lisions" de Lluis Calvo; el "Andrómina" de Narrativa ha sido para el valenciano Rafael Gomar por su novela "Andrómines"; el premio "Joan Fuster" de Ensayo lo ha conseguido Vicente Sanchis por su libro "Franco contra Flash Gordon" y el de Teatro ha recaído en Manuel Molins por su obra "Dones, dones".
En una rueda de prensa, el portavoz del jurado del Premio de Teatro, Rodolf Sirera, ha calificado la obra premiada como "carne, sangre, rostro y ojos, y cuya dramatización presenta una gran viabilidad para ser representada".
Susana Rafart, portavoz del jurado del Premio de "Poesía Vicent Andrés Estellés", ha manifestado que la obra "Col.lisions", de Lluis Calvo, "es un libro muy sabio y de madurez, con muchos registros".
Enric Balaguer, que ha hablado en nombre del resto del jurado del Premio "Andrómina" de Narrativa, ha explicado que la novela "Andròmines", de Rafa Gomar, "describe la existencia de un periodista y escritor que se refugia en la escritura para superar el dolor de una ruptura amorosa".
Finalmente, Ferrán Sáez, portavoz del jurado de Ensayo "Joan Fuster", ha dicho de "Franco contra Flash Gordon que "es un libro que describe como la censura va afectar a los cómicos de la dictadura".
En la gala literaria "Nit dels Octubre" de esta noche se concederá un premio honorífico al Institut Ramon Llull, por "su labor de promoción de la cultura y la lengua catalana", con especial mención a la Red de Ciudades Valencianas que se ha incorporado al patronato de esta institución".
Fuentes: el Mundo
XXXVIII Premis Octubre
Convocats per l'editorial 3i4, els guanyadors es donaran a conèixer durant la vetllada literària a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània
En total han estat 75 els originals presentats als XXXVIII Premis Octubre: 30 obres opten al premi Vicent Andrés Estellés de poesia, dotat amb 5.000€; 14 a l’Andròmina de narrativa, dotat amb 12.000€; 18 a l’Octubre de teatre, amb una dotació de 5.000€; i, finalment, 13 al Joan Fuster d’assaig, amb una dotació de 6.000€. Els Premis s'atorguen aquest vespre a l'OCCC. La gala es dedicarà al poeta Ausiàs Mach, en el 550 aniversari de la seva mort.
Enguany ha desaparegut el Ramon Barnils de periodisme d’investigació. A més del premi en metàl·lic, els guanyadors s'emportaran una escultura d’Andreu Alfaro.
Els premis honorífics recauen enguany en Josep Lluís Albiñana, primer president del Consell de Forces Polítiques del País Valencià, embrió de la futura Generalitat Valenciana, i en l'Institut Ramon Llull, per la seva tasca de promoció de la cultura i la llengua catalanes, amb menció especial a la Xarxa de Ciutats Valencianes, integrada pels ajuntaments d'Almoines, l'Alcúdia, Bellreguard, Benifairó de la Valldigna, Elx, Gandia, Guardamar, Morella, Muro, Novelda, Palma de Gandia, Picassent, Podries, Real de Gandia, Simat de la Valldigna, Sueca, Vinaròs, Xàbia, Xeraco, Xixona i Pedreguer, que en vista de la negativa de la Generalitat Valenciana a formar part del projecte, han volgut incorporar-s'hi de manera independent com a membres de ple dret del Patronat de la Fundació Ramon Llull.
La vetllada literària començarà al voltant de les nou del vespre, amb unes paraules de benvinguda de l'editor Eliseu Climen. Conduïrà l'acte, com l'any passat, l'actriu valenciana Rosanna Pastor.
L'acte comptarà, com sempre, amb un bon nombre de personalitats del món de la política i de la cultura, com ara el delegat del Govern, Ricardo Peralta; la ministra d'Educació i Cultura del Govern andorrà, Susanna Vela; consellers, com ara Joan M. Tresserras, conseller de Cultura del Govern català; presidents de diputació, com Enric Vilert, president de la de Girona; representants de tots els partits polítics i sindicats del País València; representants d'institucions i associacions culturals, com ara l'Institut d'Estudis Catalans, Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana o la Unió de Periodistes Valencians; i gent de la cultura, com Manolo Boix, Carme Alborch, Joan Francesc Mira, Carles Santos, Artur Heras o Antoni Miró.
Font: Vilaweb
Els premis honorífics recauen enguany en Josep Lluís Albiñana, primer president del Consell de Forces Polítiques del País Valencià, embrió de la futura Generalitat Valenciana, i en l'Institut Ramon Llull, per la seva tasca de promoció de la cultura i la llengua catalanes, amb menció especial a la Xarxa de Ciutats Valencianes, integrada pels ajuntaments d'Almoines, l'Alcúdia, Bellreguard, Benifairó de la Valldigna, Elx, Gandia, Guardamar, Morella, Muro, Novelda, Palma de Gandia, Picassent, Podries, Real de Gandia, Simat de la Valldigna, Sueca, Vinaròs, Xàbia, Xeraco, Xixona i Pedreguer, que en vista de la negativa de la Generalitat Valenciana a formar part del projecte, han volgut incorporar-s'hi de manera independent com a membres de ple dret del Patronat de la Fundació Ramon Llull.
La vetllada literària començarà al voltant de les nou del vespre, amb unes paraules de benvinguda de l'editor Eliseu Climen. Conduïrà l'acte, com l'any passat, l'actriu valenciana Rosanna Pastor.
L'acte comptarà, com sempre, amb un bon nombre de personalitats del món de la política i de la cultura, com ara el delegat del Govern, Ricardo Peralta; la ministra d'Educació i Cultura del Govern andorrà, Susanna Vela; consellers, com ara Joan M. Tresserras, conseller de Cultura del Govern català; presidents de diputació, com Enric Vilert, president de la de Girona; representants de tots els partits polítics i sindicats del País València; representants d'institucions i associacions culturals, com ara l'Institut d'Estudis Catalans, Obra Cultural Balear, Òmnium Cultural, l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana o la Unió de Periodistes Valencians; i gent de la cultura, com Manolo Boix, Carme Alborch, Joan Francesc Mira, Carles Santos, Artur Heras o Antoni Miró.
Font: Vilaweb
lunes, 26 de octubre de 2009
Els llibres no tindran DRM, ja que l'accés al llibre només serà possible a través de la prèvia identificació de l'usuari en un compte de Google, en el qual constaran les dades personals i bancàries del consumidor. Els llibres també podran ser llegits sense connexió a la xarxa, si bé només ho podran ser durant un temps limitat: quan l'usuari accedeixi al llibre aquest romadrà en una memòria caixé temporal (que s'esborrarà quan s'apagui l'aparell, ens comenta Luis Collado, director de Google Books Search).
La iniciativa es posarà en marxa amb uns 500.000 títols als Estats Units d'Amèrica, segurament vers el març del 2010, mentre que a Europa el servei s'implantarà un parell de mesos més tard.
Google Editions tindrà tres vies de negoci diferents: el consumidor podrà 'comprar' el llibre digital via la web de l'editor, via Google Books, o bé des d'una llibreria en-línia. Google, que no farà d'editor, es quedarà amb un marge diferent en cada cas: 15% si el ven a través d'un editor (que se'n quedarà el 85%), 37% si el comercialitza directament (63% per a l'editor) i menys del 55% si el ven a través d'una llibreria virtual (45% per a l'editor). El preu final del llibre sempre el determinarà l'editor, el qual haurà d'assegurar-se que disposa dels drets d'edició digital i determinar els llocs en què es pot distribuir la publicació.
A l'últim, dir que el llibre disposarà de facilitats de subratllat, anotació, còpia i impressió parcial i integració en una biblioteca virtual del propi usuari.
Font: Beat.cat
El Kindle surt dels EUA i es fa internacional
El Kindle, el lector amb què Jeff Bezos, director d’Amazon, va revolucionar els llibres electrònics ara fa dos anys, es pot comprar des d'avui per internet fora dels Estats Units. Fins ara, si es volia fer servir ací, calia comprar-lo als EUA i descarregar-hi els llibres a través de l'ordinador. Ara ja hi podeu descarregar els llibres directament des de més de cent països (plànol de cobertura), incloent-hi el nostre, però sense Andorra.
Amazon no és una llibreria normal: és la botiga de llibres més important d’internet, i no podia fer un lector de llibres electrònics qualsevol. La gran idea amb què Amazon reinventà el llibre electrònic fou la de fusionar-lo amb la tecnologia dels telèfons mòbils. Així, doncs, quan un lector vol llegir un llibre, no cal que el compri per internet, el descarregui a l'ordinador, hi connecti el Kindle i l'hi copiï.
El Kindle es pot connectar tot sol a internet des de qualsevol lloc per descarregar un llibre. Ho fa a través de la xarxa de telefonia mòbil, té un SIM com el dels telèfons mòbils, però la connexió no es paga: únicament es paga el llibre. La revolució que ha convertit el Kindle en el lector de llibres electrònics més venut dels EUA, és la comoditat. La comoditat del lector que només ha d'agafar l'aparell, obrir el catàleg digital i triar un llibre que es descarrega en un minut, si fa no fa.
Fins ara qui es comprava un Kindle als EUA el podia fer servir a qualsevol lloc del món, però l'havia de connectar a un ordinador per descarregar-hi un llibre (la connexió amb la xarxa de telefonia mòbil únicament funcionava als Estats Units). Doncs això ha canviat: Amazon ha tancat acords amb les operadores de telefonia mòbil de més de cent països, de manera que, encara que un hom viatgi sovint, es pot descarregar llibres des de molts dels llocs que visiti. Això sí, com que Amazon no ha tancat cap acord amb Andorra, allà cal fer servir un ordinador connectat a internet per passar els llibres al Kindle via USB.
Un catàleg immens
Ara, els avantatges del Kindle no s'acaben aquí. El catàleg d'Amazon consta de més de 200.000 llibres i de 85 dels principals diaris i revistes internacionals. Qui se subscriu a un diari, per exemple, en rep puntualment l'edició del dia automàticament. Això sí, de moment, tot l’arxiu bibliogràfic és en anglès.
El Kindle també inclou utilitats dels altres lectors de llibres electrònics. Té una pantalla de molt de contrast que es pot llegir a plena llum del sol, capacitat per a 1.500 llibres, una bateria que es carrega cada quinze dies i eines per a subratllar els llibres, fer-hi anotacions, etc. Tot, en un aparell que pesa menys que un llibre de butxaca i que és prim com un llapis.
Això sí, la joguina, de moment, no és barata: val 279 dòlars. I els llibres electrònics són més barats que no els de paper, però no tant; les novetats i els 'best sellers' de The New York Times valen 9,99 dòlars,per exemple.
Font: Enric Borràs Abelló, Vilaweb
El Kindle es pot connectar tot sol a internet des de qualsevol lloc per descarregar un llibre. Ho fa a través de la xarxa de telefonia mòbil, té un SIM com el dels telèfons mòbils, però la connexió no es paga: únicament es paga el llibre. La revolució que ha convertit el Kindle en el lector de llibres electrònics més venut dels EUA, és la comoditat. La comoditat del lector que només ha d'agafar l'aparell, obrir el catàleg digital i triar un llibre que es descarrega en un minut, si fa no fa.
Fins ara qui es comprava un Kindle als EUA el podia fer servir a qualsevol lloc del món, però l'havia de connectar a un ordinador per descarregar-hi un llibre (la connexió amb la xarxa de telefonia mòbil únicament funcionava als Estats Units). Doncs això ha canviat: Amazon ha tancat acords amb les operadores de telefonia mòbil de més de cent països, de manera que, encara que un hom viatgi sovint, es pot descarregar llibres des de molts dels llocs que visiti. Això sí, com que Amazon no ha tancat cap acord amb Andorra, allà cal fer servir un ordinador connectat a internet per passar els llibres al Kindle via USB.
Un catàleg immens
Ara, els avantatges del Kindle no s'acaben aquí. El catàleg d'Amazon consta de més de 200.000 llibres i de 85 dels principals diaris i revistes internacionals. Qui se subscriu a un diari, per exemple, en rep puntualment l'edició del dia automàticament. Això sí, de moment, tot l’arxiu bibliogràfic és en anglès.
El Kindle també inclou utilitats dels altres lectors de llibres electrònics. Té una pantalla de molt de contrast que es pot llegir a plena llum del sol, capacitat per a 1.500 llibres, una bateria que es carrega cada quinze dies i eines per a subratllar els llibres, fer-hi anotacions, etc. Tot, en un aparell que pesa menys que un llibre de butxaca i que és prim com un llapis.
Això sí, la joguina, de moment, no és barata: val 279 dòlars. I els llibres electrònics són més barats que no els de paper, però no tant; les novetats i els 'best sellers' de The New York Times valen 9,99 dòlars,per exemple.
Font: Enric Borràs Abelló, Vilaweb
lunes, 19 de octubre de 2009
Ángeles Caso ganadora del Premio Planeta 2009
Ángeles Caso (Un Largo Silencio, Las Olvidadas), ha ganado el Premio Planeta 2009 con su novela Contra el Viento.
El premio Planeta está valorado en 601.000€. La autora dedicará una parte de su premio para fundaciones relacionados con el maltrato de género.
jueves, 15 de octubre de 2009
La Fira de Frankfurt posa l'accent en la revolució digital
La d'enguany arriba amb la polèmica de la doble Xina: l'oficial que es presenta com a convidada d'honor i la dissident, que també hi serà
La cancellera alemanya, Angela Mer
kel, i el vice-president xinès, Xi Jinping, van inaugurar ahir la Fira del Llibre de Frankfurt, que enguany té la Xina de convidada d'honor. Però hi ha polèmica, perquè escriptors xinesos dissidents, perseguits, exiliats, també hi són convidats per editorials i associacions. Jürgen Boos, director de la Fira, ha reiterat la voluntat d'obrir debat i de no eludir qüestions difícils com la llibertat d'expressió.
Segons Boos, aquest és l'esperit de la fira, més enllà de l'interès comercial.
kel, i el vice-president xinès, Xi Jinping, van inaugurar ahir la Fira del Llibre de Frankfurt, que enguany té la Xina de convidada d'honor. Però hi ha polèmica, perquè escriptors xinesos dissidents, perseguits, exiliats, també hi són convidats per editorials i associacions. Jürgen Boos, director de la Fira, ha reiterat la voluntat d'obrir debat i de no eludir qüestions difícils com la llibertat d'expressió.La fira d'enguany també és marcada per la revolució digital: els editors pateixen per la digitalització que fa Google d'una bona part dels continguts de les biblioteques públiques de tot el món. Doncs bé, per Boos, la pregunta que ara cal fer-se és com guanyar diners amb els continguts digitals.
Empúries celebra 25 anys amb una edició especial i limitada de cinc clàssics del seu catàleg
Ara fa 25 anys, el 1984, va néixer una editorial, l’Editorial Empúries, que, com va dir Josep Benet en l’acte de presentació el 4 d’abril d’aquell mateix any al Palau de la Generalitat, volia dedicar-se a “publicar llibres en català, al servei de la nostra cultura.”
Enguany, quan ja ha passat un quart de segle, a Empúries volem celebrar-ho amb vosaltres fent el que sempre hem fet: publicar llibres normals per a un país culturalment i lingüísticament normal.”
Font: Editorial Empúries
Enguany, quan ja ha passat un quart de segle, a Empúries volem celebrar-ho amb vosaltres fent el que sempre hem fet: publicar llibres normals per a un país culturalment i lingüísticament normal.”
Font: Editorial Empúries
Elvira Lindo i Javier Sierra, entre els favorits per guanyar el premi Planeta aquesta nit
Els escriptors Elvira Lindo i Javier Sierra són alguns dels favorits, juntament al televisiu Risto Mejide, per guanyar el Premi Planeta 2009, dotat amb 601.000 euros (150.250 per al finalista), que es lliurarà aquesta nit al Palau de Congresos de Catalunya.
En roda de premsa ahir el pr
esident del grup editorial, José Manuel Lara, ni va confirmar ni va desmentir els rumors, però ha assegurat que normalment "s'especula molt bé, s'encerta bastant".
Aquest any s'han rebut 492 originals, una xifra "molt important" en què cada vegada són més nombrosos els manuscrits procedents de l'Amèrica Llatina, ha dit Lara. Entre les temàtiques no en predomina cap, com va passar en edicions anteriors, "però aquest any el registre és encara més gran", ha dit el secretari del jurat, Carlos Pujol, qui va concretar que entre les novel·les participants n'hi ha d'històriques, sobre la Guerra Civil i la postguerra, de cròniques familiars, altres que tracten de problemes d'actualitat en què les noves tecnologies tenen un paper predominant, d'intriga, aventures, jueus i nazis, d'amor i psicològiques.
Font: Vilaweb
En roda de premsa ahir el pr
esident del grup editorial, José Manuel Lara, ni va confirmar ni va desmentir els rumors, però ha assegurat que normalment "s'especula molt bé, s'encerta bastant".Aquest any s'han rebut 492 originals, una xifra "molt important" en què cada vegada són més nombrosos els manuscrits procedents de l'Amèrica Llatina, ha dit Lara. Entre les temàtiques no en predomina cap, com va passar en edicions anteriors, "però aquest any el registre és encara més gran", ha dit el secretari del jurat, Carlos Pujol, qui va concretar que entre les novel·les participants n'hi ha d'històriques, sobre la Guerra Civil i la postguerra, de cròniques familiars, altres que tracten de problemes d'actualitat en què les noves tecnologies tenen un paper predominant, d'intriga, aventures, jueus i nazis, d'amor i psicològiques.
Font: Vilaweb
martes, 13 de octubre de 2009
Liber 2009
En la pasada feria del libro "Liber 2009", celebrada en Madrid (7 al 9 de Octubre), trajo como a país invitado a Rusia.
Extracto de la web de Ifema:
La 27ª edición de Liber, la Feria Internacional del Libro, se celebrará del 7 al 9 de Octubre de 2009 en el pabellón 12 de IFEMA.
Feria de Madrid organiza el salón en alternancia con Fira de Barcelona .
Feria de Madrid organiza el salón en alternancia con Fira de Barcelona .
Promovido por la Federación del Gremio de Editores de España, Liber es la mayor plataforma de negocio de la industria editorial española y latinoamericana y un punto de encuentro para establecer contactos y descubrir todas las posibilidades que los mercados emergentes internacionales ofrecen a su negocio.
- Todos los profesionales
- Todos los temas
- Todas las novedades
- Todos los negocios editoriales
- Y todo el sector editorial
Premi Prudenci Bertrana 2009
Màrius Carol Pañella, periodista i escriptor català, ha sigut el guanyador del premi Prudenci Bertrana de novel·la, d'aquest any 2009.
Premio Nobel de Literatura 2009
jueves, 8 de octubre de 2009
Entrevista d' André Schiffrin i Jorge Herralde
Síntesi de l'entrevista:Jorge Herralde, editor i fundador de l'editorial Anagrama, i André Schiffrin, fundador de Pantheon Books, director de The New Press (editorials nord-americanes) i autor dels llibres "El control de la palabra" i "Edición sin editores", parlen dels orígens i la situació actual de l'edició europea i americana.
- Editorials molt competitives en un mercat lliure, sempre buscant la màxima rendibilitat, problema directe de la globalització.
- Les noves idees per resoldre aquests problemes generen controvèrsies en les estructures conservadores.
- Els editors fan cada vegada més llibres, pero es despreocupen més del contingun. L'editor ha de ser un promotor d'idees.
- La publicació massiva de títols genera una banalització cultural. A més títols, la mitjana de nivell es veu reduïda.
- La subvenció de la cultura. La falta de subvencions al món editorial.
- Les petites editorials permeten a obres descatalogades i a autors que no ofereix un "benefici clar" a les grans editorials obrir-se pas al mercat, amb una qualitat molt notable.
- Problema per part de les PIMEs editorials (a Anglaterra, USA, etc), ja que com les obres no tenen un preu fixe les multinacionals poden oferir un millor preu.
- Desaparició de llibreries independents a nivell global.
Fonts: TV3
lunes, 5 de octubre de 2009
Editorial Anagrama cumple 40 años
La Editorial Anagrama celebra sus cuarenta años. Creada en 1969 por Jorge Herralde, con más de 2500 titulos a sus espaldas y siempre puntera en narrativa, brindemos por esta gran editorial Española.
lunes, 28 de septiembre de 2009
Es mor l'editor Antonio López Lamadrid
Antonio López Lamadrid, co-responsable de l'editorial Tusquets, s'ha mort als setanta anys a causa d'un càncer.El 1977 va entrar a Tusquets com a director comercial, l'empresa que la seva dona, Beatriz de Moura, havia fundat el 1968 amb el seu primer marit, Òscar Tusquets.
Lamadrid encara va assistir al juny a la festa del quarantè aniversari de l'editorial barcelonina.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)